Jan Tschichold

La “Nova Tipografia”, formulada per Jan Tschichold als anys 20 del segle passat, plasmava l’esperit de l'avantguarda en la composició gràfica de la pàgina impresa. Representava una actitud radicalment nova en l’àmbit de les arts gràfiques.

Tschichold no va ser només un home d’ofici sinó també l’autor de nombrosos tractats sobre tipografia i disseny de llibres. La seva carrera professional es va desenvolupar primer a  Alemanya i després a Suïssa amb un breu parèntesi al Regne Unit on va reformular la imatge gràfica de l’editorial Penguin.

Al llarg d’aquesta trajectòria va experimentar una de les conversions més sonades de la història del grafisme del segle XX. Després de la revolució que va suposar el seu manual Die neue Typographie (Berlín,1928) va reconsiderar les seves tesis a mitjans dels anys 30 amb Typographische Gestaltung (Basilea, 1935) per, finalment, experimentar un retorn absolut al classicisme a partir de la dècada de 1940 i fins al final de la seva vida. Les composicions dinàmiques i assimètriques de la primera etapa a base de tipus de pal sec, donaven pas a pàgines perfectament centrades respectant les convencions formals de la tradició històrica de la impremta.

En totes les fases de la seva activitat, Jan Tschichold va saber desenvolupar una filosofia coherent per resoldre qualsevol qüestió tipogràfica de manera racional i estèticament satisfactoria.

La “Nueva Tipografía”, formulada por Jan Tschichold en los años 20 del siglo pasado, plasmaba el espíritu de la vanguardia en la composición gráfica de la página impresa. Representaba una actitud radicalmente nueva en el ámbito de las artes gráficas.

Tschichold no fue solo un hombre de oficio sino también el autor de numerosos tratados sobre tipografía y diseño de libros. Su carrera profesional se desarrolló primero en Alemania y después en Suiza con un breve paréntesis en Reino Unido donde reformuló la imagen gráfica de la editorial Penguin.

A lo largo de esta trayectoria experimentó una de las conversiones más sonadas de la historia del grafismo del siglo XX. Después de la revolución que supuso su manual Die Neue Typographie (Berlín,1928), reconsideró sus tesis a mediados de los años 30 con Typographische Gestaltung (Basilea, 1935) para, finalmente, experimentar un retorno absoluto al clasicismo a partir de la década de 1940 y hasta el final de su vida. Las composiciones dinámicas y asimétricas de la primera etapa a base de tipos de palo seco, dieron luegar a páginas perfectamente centradas respetando las convenciones formales de la tradición histórica de la imprenta.

En todas las fases de su actividad, Jan Tschichold supo desarrollar una filosofía coherente para resolver cualquier cuestión tipográfica de manera racional y estéticamente satisfactoria.

“The ‘New Book’, in his view, should reflect modern patterns of reading. Instead of traditional typesetting, which is suited to reading aloud or lengthy study of a text, modern books should be more like newspapers or even films, in which speed of movement and comprehension are more important than ‘feeling’ each separate letter and word. He also felt that books were becomming increasingly visual and that photography could play as great a role in book design as it was already playing in advertising. Tschichold was even prepared to advocate a distinctly avant-garde approach to book design, citing the experimental typography of the Futurists and Dadaists”.

Paul Stirton. Jan Tschichold and New Typography: graphic design between the World Wars. New York: Bard Graduate Center; New Haven: Yale University Press, 2019 (p. 63)

“The New or Functional Typography is well suited for publicizing industrial products (it has the same origin), and it fulfils that purpose now as well as then. Yet its means of expression are limited because it strives solely for puritanical ‘clarity’ and ‘purity’ (...) But there are many typographical problems which cannot be solved on such regimented lines without doing violence to the text. Every experienced typographer knows this. Many jobs, especially books, are far too complicated for the simplifying procedures of the New Typography”.

Jan Tschichold. “Belief and reality” (1946). In Ruari McLean, Jan Tschichold: typographer, London: Lund Humphries, 1975 (p. 133-134)