top of page

Sister Corita

Corita Kent, coneguda com Sister Corita, va ser una figura insòlita en el panorama de les arts gràfiques nordamericanes de les dècades de 1960 i 1970. Monja catòlica i professora en una escola d'art de la ciutat de Los Angeles, Corita va captar l’esperit del seu temps en una obra gràfica que combinava l’espiritualitat cristiana i la filosofía hippie amb una estètica influenciada pel pop-art.

La seva religiositat, més propera al cristianisme primitiu que a l’ortodoxia de l’ésglesia, s’avenia bé amb els moviments contraculturals que es desenvolupaven a Califòrnia en aquell moment. Compartien una mateixa mística que celebrava l’amor i la no violencia. També políticament va alinear-se en aquest sentit. Bona part de la seva obra és contestatària, contra la guerra del Vietnam i a favor dels drets civils.

El llenguatge de Corita Kent estava en sintonía amb l’expressió artística dels seus contemporanis, un art que exaltava la cultura popular i que trobava bellesa i transcendència en els elements prosaics de la vida quotidiana.

Corita Kent, conocida como Sister Corita, fue una figura insólita en el panorama de las artes gráficas norteamericanas de las décadas de 1960 y 1970. Monja católica y profesora en una escuela de arte de la ciudad de Los Angeles, Corita supo captar el espíritu de su tiempo en una obra gráfica que combinaba espiritualidad cristiana y filosofía hippie con una estética influenciada por el pop art.

Su religiosidad, más cercana al cristianismo primitivo que a la ortodoxia de la iglesia, se avenía bien con los movimientos contraculturales que se desarrollaban en California en aquel momento. Compartían una misma mística que celebraba el amor y la no violencia. También políticamente se alineó en este sentido. Buena parte de su obra es contestataria, contra la guerra de Vietnam y a favor de los derechos civiles.

El lenguaje de Corita Kent estaba en sintonía con la expresión artística de sus contemporáneos, un arte que exaltaba la cultura popular americana y que encontraba belleza y trascendencia en los elementos prosaicos de la vida cotidiana.

 

“Our time is a time of erasing the lines that divided things neatly. Today we find all the superlatives and the infinite fulfillment man hungers for portrayed not only in fairy stories or poems but also in billboards and magazine ads and TV commercials. We are doing an age-old thing in new media. But when we learn (or teach) how to take fairy stories and myths and parables we must also learn (or teach) how to take billboards and magazine ads and TV commercials. In a sense this is simply to take signs as signs. Thank God for cityscapes –they have signs. Thank God for magazines –they have ads.”

Sister M. Corita Kent, IHM. “Art and beauty in the life of the sister”. In Sister Corita. Philadelphia: Pilgrim Press, 1968 (p. 11)

 

“She eagerly soaked up the chaotic visual landscape of Los Angeles, taking thousands of color slides to serve as a repository of ideas. For Kent, the advertisements, street signs, and billboards were not, as some saw them, blights on the environment, but urban psalms for the modern world. She often appropriated advertising slogans, juxtaposing them with poetry, scripture, and song lyrics and thereby transmuting commercial and mundane detritus into cheery missives of hope. For instance, Kent repurposed Pepsi-Cola’s branding campaign of 1963 —“Come Alive!”— as a spiritual injunction that echoes resurrection miracles of the Bible while speaking in the dialect of the day.”

Mary Weaver Chapin. Corita Kent: spiritual pop. Portland: Portland Art Museum, 2016

https://portlandartmuseum.org/wp-content/uploads/2016/06/2016_CoritaKentSpiritualPop_Brochure.pdf

“Yo ya había terminado los estudios cuando conocí a mi verdadero maestro, Charles Eames. No era un profesor de arte, sino un artista que enseñaba; enseñaba por medio de palabras, películas, exposiciones, edificios, clases, visitas, conversaciones telefónicas y mobiliario (…) De Eames, o de cualquiera de sus obras, aprendemos a deshacernos de diferenciaciones y separaciones caducas y a percibir nuevas relaciones, a ver que no existe una línea que delimite dónde termina el arte y dónde comienza la vida. Hablaba mucho de conexiones.”

Corita Kent, Jan Steward. Observar, conectar, celebrar: las enseñanzas sobre creatividad de Sister Corita. Barcelona: Gustavo Gili, 2019 (p. 54, 56)

SU_1
SU_2
SU_3
SU_4
SU_5
bottom of page