Wendingen

Publicada entre 1918 i 1931, la revista holandesa Wendingen és una obra mestra del disseny editorial de tots els temps. L’artífex de la publicació va ser l’arquitecte Hendricus Theodorus Wijdeveld, responsable del projecte tant pel que fa a l’orientació dels continguts com a l’exquisida presentació en format quadrat i enquadernació a la japonesa.

 

Les cobertes de Wendingen constitueixen un recorregut per vàries tendències estètiques de principis del segle passat: art nouveau, expressionisme, art déco, constructivisme, neoplasticisme, racionalisme. Les seves esplèndides portades han forjat la cultura visual contemporània i són part de la història del grafisme del segle XX.

Publicada entre 1918 y 1931, la revista holandesa Wendingen es una obra maestra del diseño editorial de todos los tiempos. El artífice de la publicación fue el arquitecto Hendricus Theodorus Wijdeveld, responsable del proyecto tanto en la orientación de los contenidos como en la exquisita presentación en formato cuadrado y encuadernación a la japonesa.

 

Las cubiertas de Wendingen constituyen un recorrido por varias tendencias estéticas de principios del siglo pasado: art nouveau, expresionismo, art déco, constructivismo, neoplasticismo, racionalismo. Sus espléndidas portadas han forjado la cultura visual contemporánea y son parte de la historia del grafismo del siglo XX.

“In Holland, the birthplace of De Stijl, modernism took various routes that ran the aesthetic gamut from hybridiced Art Nouveau to systematic rationalism. Somewhere between these poles was the magazine Wendingen (Upheaval), one of the principle sources for chronicling the history of twentieth-century design and architecture. Published between 1918 and 1931, virtually all of its 116 issues were edited and designed by Hendrik Theodorus Wijdeveld (1885-1989), a Dutch architect and graphic designer who trained under Gropius and Frank Lloyd Wright. Influenced by Nieuwe Kunst (Dutch Art Nouveau), Wendingen was resolutely eclectic in design and content and gave equal coverage to Expressionist, individualist and even mystical sensibilities. In contrast to Van Doesburg's De Stijl (which pre-empted Wendingen by three months), Wijdeveld's journal was superficially extravagant, unrepentantly decorative and devoutly geometric -yet totally avant-garde. Wendingen was printed in an unprecedented square format (34,5 cm, 13 1/2 in.) on high-grade paper; each page was one side of a sheet that was folded into two pages in a Japanese block-bookbinding process .”

Steven Heller. Merz to Emigre and beyond: magazine design of the Twentieth century. London: Phaidon, 2003 (p. 98)