Avantguarda Txeca | Vanguardia Checa |  Czech Avant-Garde 1920-1940

El món editorial txec va experimentar una renovada vitalitat en el període de 1920-1940. Una nova generació d’artistes s’aplegava en una associació anomenada Devětsil que mantenia contactes amb l’avantguarda europea. El disseny gràfic dels llibres suscitava un especial interès entre els joves creadors membres d’aquest grup.

Dos corrents estètics convivien en Devětsil: d’una banda el Poetisme que exaltava l’essència subjectiva de l’acte creatiu i, de l’altra, el Constructivisme que aspirava a l’objectivitat i estandarització de la producció en sèrie.

 

Aquestes dues tendències són ben reconeixibles en el grafisme dels llibres d’aquell moment amb les sutils composicions tipogràfiques de Karel Teige i Vit Obrtel o amb les cobertes fotogràfiques de Ladislav Sutnar que utilitzen el llenguatge de la Nova Tipografia.

El mundo editorial checo experimentó una renovada vitalidad en el período de entreguerras. Una nueva generación de artistas se agrupó en una asociación llamada Devětsil que mantenía contactos con la vanguardia europea. El diseño gráfico de libros suscitaba un especial interés entre los jóvenes creadores miembros de este grupo.

Dos corrientes estéticas convivían en Devětsil: por un lado el Poetismo que exaltaba la esencia subjetiva del acto creativo y, por otro, el Constructivismo que aspiraba a la objetividad y a la estandarización de la producción en serie.

 

Estas dos tendencias son bien reconocibles en el grafismo de los libros de aquel momento con las sutiles composiciones tipográficas de Karel Teige y Vit Obrtel o con las cubiertas fotográficas de Ladislav Sutnar que utilizan el lenguaje de la Nueva Tipografía.

“In its prosperous early years, the Czechoslovak Republic radiated optimism and confidence. The new order was expressed within Devetsil through the rise of Poetism, described by Nezval as “a way out of the disharmony of clashing world views that are mummified, poisoned and oppressive”. Teige wrote a manifesto of Poetism in 1924, a jubilant clarion call for the avant-garde to shake off the past and enter new associations: “Poetism is the pinnacle of life, of which Constructivism is the basis.” Fusing Marxism and Dada, Moscow and Paris, engineering and poetry, Poetism represented a “modus vivendi…the art of living and enjoying life.”

Koosje Sierman. "The game of art". Eye, vol. 3, nº 12 (1994)