top of page

Wim Crouwel

Wim Crouwel (1928-2019) és un dels dissenyadors holandesos més reconeguts del segle passat. Va crear cartells i catàlegs per a institucions culturals com el Van Abbemuseum i el Stedelijk Museum Amsterdam, del qual va ser el responsable de la comunicació visual entre 1963 i 1985. Va fundar una agència de disseny multidisciplinar anomenada Total Design que, amb una estètica moderna i racional, esdevindria tot un referent als anys 70.

Al llarg de la seva carrera, Wim Crouwel va ser un fervent defensor de la retícula, influenciat per l’enfocament minimalista i sistemàtic de l’escola suïssa, hereva, al seu torn, de l’avantguarda artística d’entreguerres.

 

Va saber combinar el rigor formal amb l’experimentació tipogràfica creant una sèrie d’alfabets d’aspecte futurista. L’exemple més radical és el New Alphabet de 1967 que, creat en un moment incipient de la tipografia digital, porta al límit la llegibilitat de la lletra.

L’obra de Crouwel representa l’ètica de la modernitat del segle XX: la confiança en la tecnologia, la visió optimista del progrés i la convicció que el disseny pot ajudar a crear un món millor.

Wim Crouwel (1928-2019) es uno de los diseñadores holandeses más reconocidos del siglo pasado. Creó carteles y catálogos para instituciones culturales como el Van Abbemuseum y el Stedelijk Museum Amsterdam, del cual fue el responsable de la comunicación visual entre 1963 y 1985. Fundó una agencia de diseño multidisciplinar llamada Total Design que, con una estética moderna y racional, se convirtió en todo un referente en los años 70.

A lo largo de su carrera, Wim Crouwel fue un ferviente defensor de la retícula, influenciado por el enfoque minimalista y sistemático de la escuela suiza, heredera, a su vez, de la vanguardia artística de entreguerras.

 

Supo combinar el rigor formal con la experimentación tipográfica creando una serie de alfabetos de aspecto futurista. El ejemplo más radical es el New Alphabet de 1967 que, creado en un momento incipiente de la tipografía digital, lleva al límite la legibilidad de la letra.

La obra de Crouwel representa la ética de la modernidad del siglo XX: la confianza en la tecnología, la visión optimista del progreso y el convencimiento de que el diseño puede ayudar a crear un mundo mejor.

“My generation grew up in the spirit of modernism. We studied at art school at the end of the forties, the period that the Second World War had just ended. It was  a time of rebuilding the shatters of five devastating years. There was a great belief in a new future -and- just like during the aftermath of the First World War, architects and designers thought they could help to create a better world Although our means and tools found their origins in the twenties and thirties, at schools like the Bauhaus, we cleansed them from all expressionistic touches and used them in a much more rational way: undo everything that was superfluous.”

Toon Lauwen, ed. Wim Crouwel in his own words. The Hague: Lauwen Books, 2010 (p. 63)

ancla_1
ancla_2
ancla_3
ancla_4
Ancla 5
bottom of page