Els fotollibres són llibres que contenen un conjunt de fotografies organitzades segons una determinada coherència interna, un cert ritme visual i una estructura narrativa equiparable a la literatura i al cinema. No es tracta d’un conjunt d’imatges individuals sinó d’una sequència d’imatges que han estat editades amb una intenció determinada. Són llibres en els que les fotografies són essencials però en els que el disseny gràfic, la composició tipogràfica i la impressió són igualment decisius.
Pels moviments de l'avantguarda d’entreguerres, la fotografia va ser un mitjà d’expressió artística excitant i ple de possibilitats. Era l’instrument ideal per captar l’esperit de la modernitat. La Unió Soviètica va liderar una veritable revolució visual protagonitzada pel Constructivisme, un moviment abstracte i eminentment gràfic que feia un ús intensiu de la fotografia i en el que la creació artística sovint es barrejava amb la propaganda. Alemanya va aportar alguns dels fotollibres claus de l’època. Es caracteritzen per una "nova visió", una mirada insòlita cap a les coses, amb punts de vista novedosos i angles sorprenents que captaven la fascinació per la vida moderna.
Los fotolibros son libros que contienen un conjunto de fotografías organizadas según una determinada coherencia interna, un cierto ritmo visual y una estructura narrativa equiparable a la literatura y el cine. No se trata de un conjunto de imágenes individuales sino de una secuencia de imágenes editadas con una intención determinada. Son libros en los que las fotografías son esenciales pero en los que el diseño gráfico, la composición tipográfica y la impresión son igualmente decisivos.
Para los movimientos de la vanguardia de entreguerras, la fotografía fue un medio de expresión artística excitante y lleno de posibilidades. Era el instrumento ideal para captar el espíritu de la modernidad. La Unión Soviética lideró una verdadera revolución visual protagonizada por el Constructivismo, un movimiento abstracto y eminentemente gráfico que hacía un uso intensivo de la fotografía y en el que la creación artística a menudo se mezclaba con la propaganda. Alemania aportó algunos de los fotolibros clave de la época. Se caracterizaban por una "nueva visión", una mirada insólita sobre las cosas, con puntos de vista novedosos y ángulos sorprendentes que captaban la fascinación por la vida moderna.
“In the 1920s and 1930s particularly, the photobook became an essential tool of the documentary movements in the United States, Western Europe and the Soviet Union, to be used for the purposes of information or propaganda. In that period, too, photographers and artists from the modernist avant garde combined with typographers and designers to explore the photographic medium in multi-faceted and diverse ways, finding a new freedom of expression for the notion of photography as a dynamic and socially progressive force in art. Not only new concepts of what photography might achieve, but also new forms for the photobooks were developed during this astonishingly creative epoch for all the arts, and laid the groundwork for the development of the genre after World War II, not just for photographers’ “personal” work but for political or commercial purposes.”
Martin Parr, Gerry Badger. The photobook: a history, volume I. London: Phaidon, 2004 (p. 10)
Fotollibres | Fotolibros | Photobooks 1925-1939
